El gran burxador



Burxar
1 1 v. tr. [LC] Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa.
1 2 v. tr. [LC] Remenar (el foc) amb la burxa.
2 1 tr. [LC] Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom.
2 2 tr. [LC] Agullonar, atiar.
2 3 [LC] burxar l’orella a algú Instigar-lo a fer una acció contra algú altre.

Alguns han vist "El gran Lebowski", gran pel·lícula de Joel Coen però no tothom pot dir que coneix al gran burxador.
Jo, sí.
Tot va començar una calorosa nit de juny. Crec que era dissabte per no n’estic segura. Havia quedat per sopar al Restaurant de la porta vermella i res em feia pensar que en aquella xafogosa nit de primavera (tot i que pel clima podríem dir que era 100% estiu) coneixeria aquest curiós personatge.
A la taula es barrejaven els plats de les postres, els gots dels cafès i els tovallons de paper. Un d’ells guixat amb un mapa fruit d’alguna conversa. Era el moment de desembutxacar els €. Jo estava asseguda d’esquena a la porta. “Hola” Vaig sentir unes passes que s’aproximaven cap a la nostra taula. Les persones que estaven de cara a la porta saludaven els nouvinguts. Em vaig girar just en el moment en que la seva mirada després de fer l’escrutini de la resta de gent començava a analitzar-me. Vaig mig somriure mentre les meves parpelles es tancaven intentat ocultar la meva perplexitat. “Hola”.
“Ei, on podem anar ara?” Aquella pregunta va ser com un petit pessic, un viatge de tornada a la realitat. Era el moment de fugir d’ell. Em vaig obrir pas en mig de la rotllana que s’havia creat, com si fos la guia d’un grup de turistes japonesos, “Seguiu-me, conec un lloc que us agradarà”. Ell es va quedar enrere però el seu perfum seguia amb mi, neguitejant-me.
Vam arribar al bar de la geganta sevillana i, com sempre, estava ple. Miraculosament, 7 o 8 persones es van aixecar de cop i van començar a desfilar davant nostre com una gran onada que ens separava del preuat tresor: una taula amb bancs i tamborets. Tots miraven aquell lloc com si pel fet de fixar els ulls en aquell indret ens convertís en dignes ocupadors.
Preparats, llestos, ja! Tothom va córrer, com si fos el joc de les cadires, per ocupar un bon lloc. Vaig badar un segon i al meu costat es va seure el GB (Gran Burxador).
Escrito en mayo -junio 2006

Comentarios

Entradas populares de este blog

Nunca pasa nada

Pensamiento #1